tag:blogger.com,1999:blog-35211919689136979882024-03-13T16:46:19.942+01:00quasi tot a puntMercè Salvathttp://www.blogger.com/profile/03812471031679836610noreply@blogger.comBlogger28125tag:blogger.com,1999:blog-3521191968913697988.post-21711287340426174322019-01-08T19:59:00.003+01:002019-01-08T20:19:00.960+01:00Fa exactament un mes dèiem que acabava d'arribar ! Material per Maridar amb Camí de la Font<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://lh3.googleusercontent.com/iL9bcHTrT8yhi1eKbA9Z5ejxAUjhqZDYQXn2YKPwJ3576_Qqhji_gJ69nbmrAl8usWN2iSWBtW5Mx10qSr9Xr4_0cJCRJyIbdK0wH-O6yPqE17QEIEkGAOmtes9T4oypiOrSy0qQ7jU6otohWWk3bkPASgpe_IXuzIj99gUl7xkiJwLPPXcx3TTLIBmSFWf2PmvHquvMR4EYGwDXNu1xmXsLIbyT9LDbvpOaOXUObS1EmwMqHxaCnT0udjpF_xGiExzpUYlpG8j2cyo873xNUui5FZgf08J0QXQiojf3YoX8uFBx69rK8iSpZJktYeT9VeK-BfS64O8VEiWuhF3CgMEW61qQAxgX-JjQAh6-EOIN-nnY6IAm0AAgFAXlS2lNk33wJkpAYbY_dH-r2ObqvGgppkIDjmGb2OdeZQkM6kbSgxL_vE6GKd_BHSRncS9zBdjk59ThmTyHhlDB55fJtEbmGdiccta-nO7JdpyXGYrMHq3nPcxUC_M2dWrZJ2IobWv8Qr7457NKTtluztFmzY6R1ZWCbwgqxPF-xVkAATNk1F9WixHO094nF7Jhi0sjkHI2h9Qvguw1W6MbZ1bv-xNGqCZUZKlkoHdO4yTI4rJBkL-raWqxeQPa7gXLj3h7-J_yYajfLne8cFa_h64yH5zs=w370-h657-no" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://lh3.googleusercontent.com/iL9bcHTrT8yhi1eKbA9Z5ejxAUjhqZDYQXn2YKPwJ3576_Qqhji_gJ69nbmrAl8usWN2iSWBtW5Mx10qSr9Xr4_0cJCRJyIbdK0wH-O6yPqE17QEIEkGAOmtes9T4oypiOrSy0qQ7jU6otohWWk3bkPASgpe_IXuzIj99gUl7xkiJwLPPXcx3TTLIBmSFWf2PmvHquvMR4EYGwDXNu1xmXsLIbyT9LDbvpOaOXUObS1EmwMqHxaCnT0udjpF_xGiExzpUYlpG8j2cyo873xNUui5FZgf08J0QXQiojf3YoX8uFBx69rK8iSpZJktYeT9VeK-BfS64O8VEiWuhF3CgMEW61qQAxgX-JjQAh6-EOIN-nnY6IAm0AAgFAXlS2lNk33wJkpAYbY_dH-r2ObqvGgppkIDjmGb2OdeZQkM6kbSgxL_vE6GKd_BHSRncS9zBdjk59ThmTyHhlDB55fJtEbmGdiccta-nO7JdpyXGYrMHq3nPcxUC_M2dWrZJ2IobWv8Qr7457NKTtluztFmzY6R1ZWCbwgqxPF-xVkAATNk1F9WixHO094nF7Jhi0sjkHI2h9Qvguw1W6MbZ1bv-xNGqCZUZKlkoHdO4yTI4rJBkL-raWqxeQPa7gXLj3h7-J_yYajfLne8cFa_h64yH5zs=w370-h657-no" width="225" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://lh3.googleusercontent.com/Oo5UqP99VqleOpi062cdTFwGlBkT5eVCVN5GN1mCXkfEyegncXKHjEoPDmS2QiE3iW7dIloYW6AN9L9vqAY4Pb-z7EIYm0vvwIqUkipz3lkysMeV6VB7nlr4O3n8EUSW3fbCL08lH0Y1KKzUfI3mYzlknMaTZuchjzd1K5iSktZ8gEJb-upBoXFgLuNBCrNk1JAthvo4_wzNZl_MrEUeg_C7ZKiapb8nraMyeb4kOuPYo4M0RExVXsTk5DM7dzK_8_QlyHcKsX1-hXAp2vIPv96UJdRuuYqP848UWTcqFy77J_J0uaGFKe2aSRrrB30lc0BLWPYjsE_jNfNWn6mSGHkTwrRb-leUaB0Jpv4tPrbXC1zwneLR--TvUfxofnmbj0qExuXU8Caq8OAzAY8sP084f6iJ1VdBKrLHU2qBk0G_iA0nO3-uPdlayxwNBUy7VIgV4VUFc3LVF8_VimcBcVBGKdvBzmwRz0ERv9GNxTlp10TRh4IQ8Pbb_3huvo7J-OZ8q5YG4wyevE2YErJ0iJWaykLc9fqvCdN6Q_nRPviQGk47HpIfokdhpHvcR68RFDAP63IK7XwMkeW6uforVbOfT7RbVJ389SovZyCZ4cvUIGXDYzWvkl12cLhuaHF-oFZz77OldmIz_-2BfhKtESdS=w1006-h566-no" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://lh3.googleusercontent.com/Oo5UqP99VqleOpi062cdTFwGlBkT5eVCVN5GN1mCXkfEyegncXKHjEoPDmS2QiE3iW7dIloYW6AN9L9vqAY4Pb-z7EIYm0vvwIqUkipz3lkysMeV6VB7nlr4O3n8EUSW3fbCL08lH0Y1KKzUfI3mYzlknMaTZuchjzd1K5iSktZ8gEJb-upBoXFgLuNBCrNk1JAthvo4_wzNZl_MrEUeg_C7ZKiapb8nraMyeb4kOuPYo4M0RExVXsTk5DM7dzK_8_QlyHcKsX1-hXAp2vIPv96UJdRuuYqP848UWTcqFy77J_J0uaGFKe2aSRrrB30lc0BLWPYjsE_jNfNWn6mSGHkTwrRb-leUaB0Jpv4tPrbXC1zwneLR--TvUfxofnmbj0qExuXU8Caq8OAzAY8sP084f6iJ1VdBKrLHU2qBk0G_iA0nO3-uPdlayxwNBUy7VIgV4VUFc3LVF8_VimcBcVBGKdvBzmwRz0ERv9GNxTlp10TRh4IQ8Pbb_3huvo7J-OZ8q5YG4wyevE2YErJ0iJWaykLc9fqvCdN6Q_nRPviQGk47HpIfokdhpHvcR68RFDAP63IK7XwMkeW6uforVbOfT7RbVJ389SovZyCZ4cvUIGXDYzWvkl12cLhuaHF-oFZz77OldmIz_-2BfhKtESdS=w1006-h566-no" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://lh3.googleusercontent.com/eVpqamff2Y5w1qll7rhWDUIdK7V8O4rdJcB3GO8Hl10YdOzx2zdgIAvD9xfSTc4MbA4WpFf4hGwmMydNDRm66QKhQqeJ2Ng_FsCip2N8Sw5OWkVsWN4zj1BDgamkk7FDCTdvm0CcKro9IT-_m_p1NwZ5OAGGrMuX4kqKFod0I-rhAox68va2FFgfzh76mwYLPvkX6rjvYHhcbstQe26UxHtu4rNrfWH0Kc24eq-vgl3ZYfBxlWIwLExlqU3YrghdJkv6STvEAXTk8DPLvVeZBfTtoneK-Wf2FzZwhkvAsfI-X1RKTcJ3_95RfRvXi77HT3FWhBSDV76XSJemvteBK0j2fjFXpcYzvmXDB77cTAgpfAFh6Jx9nGJlK7IX32rYNcIwYQOkiVAssRdypmG-6VwcQ0xXs0r7vMurTnsExoYVqQpgIkLcvJd8NIY11EWwOsaxYj1CuBHBvBDBtShyG-8g2m1lpkyuk7VVqWok-bzDkyYDqakyA6muZ68gGK0RZqo0A0jvYzgD9JRWMKWbIhBAFpYZzMp_xT6hLRQrZ85Hfx_DSOQEaGd4wVmAwndKrYgtkLOzFBBUHddOVKgnajLzPLVgWzHgfxBe5zmgK6fnGvFb1ciWNhtsaFjvLfAy7GhdRQh0ZCYb3ZiEZfKBT24c=w1006-h566-no" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="225" src="https://lh3.googleusercontent.com/eVpqamff2Y5w1qll7rhWDUIdK7V8O4rdJcB3GO8Hl10YdOzx2zdgIAvD9xfSTc4MbA4WpFf4hGwmMydNDRm66QKhQqeJ2Ng_FsCip2N8Sw5OWkVsWN4zj1BDgamkk7FDCTdvm0CcKro9IT-_m_p1NwZ5OAGGrMuX4kqKFod0I-rhAox68va2FFgfzh76mwYLPvkX6rjvYHhcbstQe26UxHtu4rNrfWH0Kc24eq-vgl3ZYfBxlWIwLExlqU3YrghdJkv6STvEAXTk8DPLvVeZBfTtoneK-Wf2FzZwhkvAsfI-X1RKTcJ3_95RfRvXi77HT3FWhBSDV76XSJemvteBK0j2fjFXpcYzvmXDB77cTAgpfAFh6Jx9nGJlK7IX32rYNcIwYQOkiVAssRdypmG-6VwcQ0xXs0r7vMurTnsExoYVqQpgIkLcvJd8NIY11EWwOsaxYj1CuBHBvBDBtShyG-8g2m1lpkyuk7VVqWok-bzDkyYDqakyA6muZ68gGK0RZqo0A0jvYzgD9JRWMKWbIhBAFpYZzMp_xT6hLRQrZ85Hfx_DSOQEaGd4wVmAwndKrYgtkLOzFBBUHddOVKgnajLzPLVgWzHgfxBe5zmgK6fnGvFb1ciWNhtsaFjvLfAy7GhdRQh0ZCYb3ZiEZfKBT24c=w1006-h566-no" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://lh3.googleusercontent.com/NHdA8qcrjM1W6druV2ocA89ByjX3ADgRO2NfSErymgJ3D2ciBPxQ0xioqJPi76z4gWzX_WIzRxR6pxO2f821HoV5XyXfcwe7rfo62imnUoyZPFZHOVKLuHnNZI4eBJ4dXypkTUiRGB85vwSYhCn-uLAtkPaDHLjETmmSC2HtWtOcKMOWlLMXIrXDJGMYw9T7CJCfePaxN1t3MBO_oRCAHZ1EoITcePrinkc0YRWeRhok4BgTjjwXNC-Ki3j-p9LwfvigcOBcEywCNoT1y_Uy5mK4B6q586e9HBUumFqhOP1HkQ8xK5Qz9nTRGiM4MwaWCGXeQGCdQbeM8XEDT9wS9ImcYviSK11fvmpzg5XyUfvx0KnCkdv4PaSdRbDOqieWFMRSKv1Ny39L2A6SPzVBaFsvgwCI6Utnxf_GQ_UVk6Km07hVZkiTZw5nR96yBdVJUdMHqPZ3OO6B1LIc8BP10t53Q5MeoG4CT8Q6fS4Q8hxwmyGqnzgCl-I19uiooK5L07ekBwtVJyIsdqFv7oJUoAtlmW8dDMqDMI20wFA9QsFS4zrfU_BOlAsEGiASBmT47CfasdrRw3f7SBolB5ERAbeZARUaegII3WXQ0n2n4osx2u63hq7G9wiQBX9eBa-BXB1JpIAbF91v_uUm79oSWh32=w599-h657-no" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://lh3.googleusercontent.com/NHdA8qcrjM1W6druV2ocA89ByjX3ADgRO2NfSErymgJ3D2ciBPxQ0xioqJPi76z4gWzX_WIzRxR6pxO2f821HoV5XyXfcwe7rfo62imnUoyZPFZHOVKLuHnNZI4eBJ4dXypkTUiRGB85vwSYhCn-uLAtkPaDHLjETmmSC2HtWtOcKMOWlLMXIrXDJGMYw9T7CJCfePaxN1t3MBO_oRCAHZ1EoITcePrinkc0YRWeRhok4BgTjjwXNC-Ki3j-p9LwfvigcOBcEywCNoT1y_Uy5mK4B6q586e9HBUumFqhOP1HkQ8xK5Qz9nTRGiM4MwaWCGXeQGCdQbeM8XEDT9wS9ImcYviSK11fvmpzg5XyUfvx0KnCkdv4PaSdRbDOqieWFMRSKv1Ny39L2A6SPzVBaFsvgwCI6Utnxf_GQ_UVk6Km07hVZkiTZw5nR96yBdVJUdMHqPZ3OO6B1LIc8BP10t53Q5MeoG4CT8Q6fS4Q8hxwmyGqnzgCl-I19uiooK5L07ekBwtVJyIsdqFv7oJUoAtlmW8dDMqDMI20wFA9QsFS4zrfU_BOlAsEGiASBmT47CfasdrRw3f7SBolB5ERAbeZARUaegII3WXQ0n2n4osx2u63hq7G9wiQBX9eBa-BXB1JpIAbF91v_uUm79oSWh32=w599-h657-no" width="291" /></a></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-large;">I l'hem cuinat, maridat i compartit el dia de Reis de 2018. </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-large;">Pil-pil espectacular, gairebé ha semblat un núvol de cotó. </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-size: x-large;"><i>Bacallà Grandi Colloni,</i> deixant-nos guiar per les millors indicacions de Carles Gaig i algunes aportacions pròpies com les patates confitades en oli que després posaríem al pil-pil. </span></span></div>
<br />
<br />
<br />
<br />Mercè Salvathttp://www.blogger.com/profile/03812471031679836610noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3521191968913697988.post-12949698738110438242013-02-28T23:22:00.001+01:002013-02-28T23:48:15.730+01:00Vi i homenatge a Benet XVI <div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
“a la taula de l’Abat hi haurà sempre els hostes i els pelegrins. Però quan no n’hi hagi, estarà a la seva facultat de cridar els germans que vulgui. Amb tot caldrà deixar sempre un ancià o dos entre els germans, per conservar l’ordre" </div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;">Capítol LVI. Regla de Sant Benet </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
A la <a href="http://www.tauladevi.cat/">Taula de vi de Sant Benet</a>, avui el dia que Benet XVI deix el Papat, no hem ofert <em>vins de missa</em> als nostres hostes però si que hem tingut el plaer d’oferir unes soleres velles del proveïdor del Vaticà de les nostres terres. </div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<br /><span style="font-family: Verdana; font-size: 9.5pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: CA;"><v:shapetype coordsize="21600,21600" filled="f" id="_x0000_t75" o:preferrelative="t" o:spt="75" path="m@4@5l@4@11@9@11@9@5xe" stroked="f"> <v:stroke joinstyle="miter"></v:stroke><v:formulas><v:f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0"></v:f><v:f eqn="sum @0 1 0"></v:f><v:f eqn="sum 0 0 @1"></v:f><v:f eqn="prod @2 1 2"></v:f><v:f eqn="prod @3 21600 pixelWidth"></v:f><v:f eqn="prod @3 21600 pixelHeight"></v:f><v:f eqn="sum @0 0 1"></v:f><v:f eqn="prod @6 1 2"></v:f><v:f eqn="prod @7 21600 pixelWidth"></v:f><v:f eqn="sum @8 21600 0"></v:f><v:f eqn="prod @7 21600 pixelHeight"></v:f><v:f eqn="sum @10 21600 0"></v:f></v:formulas><v:path gradientshapeok="t" o:connecttype="rect" o:extrusionok="f"></v:path><o:lock aspectratio="t" v:ext="edit"></o:lock></v:shapetype><v:shape id="_x0000_i1025" style="height: 161.25pt; width: 424.5pt;" type="#_x0000_t75"><v:imagedata o:title="" src="file:///C:\DOCUME~1\aa\CONFIG~1\Temp\msohtml1\01\clip_image001.emz"></v:imagedata></v:shape></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="font-family: Verdana; font-size: 9.5pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: CA;"></span> </div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="font-family: Verdana; font-size: 9.5pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: CA;"></span> </div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="font-family: Verdana; font-size: 9.5pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: CA;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Times New Roman;"> <v:stroke joinstyle="miter"></v:stroke></span></span><v:formulas><v:f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0"></v:f><v:f eqn="sum @0 1 0"></v:f><v:f eqn="sum 0 0 @1"></v:f><v:f eqn="prod @2 1 2"></v:f><v:f eqn="prod @3 21600 pixelWidth"></v:f><v:f eqn="prod @3 21600 pixelHeight"></v:f><v:f eqn="sum @0 0 1"></v:f><v:f eqn="prod @6 1 2"></v:f><v:f eqn="prod @7 21600 pixelWidth"></v:f><v:f eqn="sum @8 21600 0"></v:f><v:f eqn="prod @7 21600 pixelHeight"></v:f><v:f eqn="sum @10 21600 0"></v:f></v:formulas><v:path gradientshapeok="t" o:connecttype="rect" o:extrusionok="f"></v:path><o:lock aspectratio="t" v:ext="edit"></o:lock><v:shape id="_x0000_s1030" style="height: 97.5pt; margin-left: 77.85pt; margin-top: 395.65pt; position: absolute; width: 231pt; z-index: 1;" type="#_x0000_t75"><v:imagedata o:title="" src="file:///C:\DOCUME~1\aa\CONFIG~1\Temp\msohtml1\01\clip_image001.png"></v:imagedata></v:shape></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="font-family: Verdana; font-size: 9.5pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: CA;"></span> </div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="font-family: Verdana; font-size: 9.5pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: 'Times New Roman'; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: CA;"> </span></div>
<br />
<br />Mercè Salvathttp://www.blogger.com/profile/03812471031679836610noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3521191968913697988.post-92014801522315470252012-08-09T22:04:00.000+02:002012-08-21T22:25:36.936+02:00Quasi un metre de LLUÇ farcit a la brasa<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-yqhPqdjE1kE/UCQXdXU7LdI/AAAAAAAAAMc/FVHlOExxB68/s1600/Llu%C3%A7.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="http://2.bp.blogspot.com/-yqhPqdjE1kE/UCQXdXU7LdI/AAAAAAAAAMc/FVHlOExxB68/s400/Llu%C3%A7.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Els precursors : el rap a la brasa i l’esplèndid lluç farcit al forn de la Festa Major de les Gunyoles. A més de les tomaques de colló de frare amb anxoves, del foie mi-cuit amb sal, el caneló amb beixamel de trompetes.... faríem rap a la brasa. </div>
<br />
<br />
Esperant el torn, a la Plaça del Mercat de Tarragona, per comprar rap, algú va demanar, talment com si fos a la subhasta, qui volia el lluç o se l’emportaven a una altra parada del mercat. I l’Oriol, davant de l’espectacular peix, va exclamar “jo mateix” sense pensar-s’ho gaire. I jo que quan el peix arribà a Vilabella, arrufo el nas i exclamo, que això no es pot posat a la brasa: “un lluç a qui se li acut, es desfarà tot”.<br />
<br />
La veritat és que era espectacular i uns minuts després mans a l’obra: a dins, havent-li tret l’espina de dalt a baix, hi va cabre un quilo de gambes de les grosses, pelades i passades un minut per la paella. A més, un bon tou de ceba sofregida i confitada i el suc dels caps de les gambes que també van passar per la paella. Per lligar-lo van caldre quatre mans i ja està, preparat per la brasa. La il•lusió de fer-lo i delicadesa al tombar-lo que hi va posar l’Oriol el van fer el plat fort del vespre...<br />
Això, a falta de la Salseta del Poble Sec, aquest va ser el plat fort i l'element innovador del sopar de Festa Major d'aquest any, Vilabella 2012. <br />
<br />
Mercè Salvathttp://www.blogger.com/profile/03812471031679836610noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3521191968913697988.post-14104605553370011732012-08-09T21:52:00.000+02:002012-08-09T21:53:29.496+02:00Crema de moresc<br />
<div style="text-align: justify;">
Una prova després del descobriment d'una finíssima
sopa o crema de blat de moro al <a href="http://www.restaurantcoure.es/">Restaurant Coure</a> de Barcelona. El resultat és
que va sortir boníssima i innovadora. Sofregit de ceba, moresc de llauna, del
de posar a les amanides, aigua o llet i crema de llet. Després de trinxar en
una batedora el moresc, la ceba confitada i llet per aclarir, s'ha de passar
pel colador xinès. Hi vaig anar afegint llet i esprement per treure el màxim de
suc i de gust del moresc. Un cop colat hi vaig afegir un potet de crema de llet
remenat i ho vam servir servit en gotets amb una fulleta de menta. <span style="mso-spacerun: yes;">
La crema del Coure tenia una boleta de gelat amb gust d’herbes
i menta.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Penjarem Foto!!!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="mso-spacerun: yes;">Coca de recapte, tomaques amanides, salmó fumat i el remenat de patata, verdures i botifarra negra d'arròs del Roman, van completar un sopar improvisat que va resultar de Festa Major!!!, la de Vilabella. I per beure, <a href="http://www.facebook.com/pages/Cam%C3%AD-de-la-Font/222493311174653">Camí de la Font</a></span></div>
<img alt="Packaging Camí de la Font" border="0" height="280" src="http://www.txellgracia.com/img/projects/47/txellgracia_camifont_2011_02.jpg" width="400" />Mercè Salvathttp://www.blogger.com/profile/03812471031679836610noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3521191968913697988.post-48632028865737704282012-04-12T01:16:00.003+02:002012-04-12T01:24:28.403+02:00Les mones de casaUna de casolana la dels avis, la primera. Però com que no l'hem fet nosaltres, no hi ha recepta. La del mig, fantàstica, aquesta és una <a href="http://www.facebook.com/profile.php?id=564524244&ref=tn_tnmn#!/profile.php?id=564524244">escultura </a> provinent de les mones de Pàscua 2012 de <a href="http://www.lorangette.com/2012/03/ous-de-pasqua-del-2012.html?spref=fb">l'Orangette de Reus.</a> La tercera mona, del Forn de Vilabella.<br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-CCpT_DoOCgo/T4YPw8IkMuI/AAAAAAAAAMU/2BhiIaSdAcs/s1600/mones.jpg" imageanchor="1" style="height: 335px; margin-left: 1em; margin-right: 1em; width: 579px;"><img border="0" height="235" qda="true" src="http://1.bp.blogspot.com/-CCpT_DoOCgo/T4YPw8IkMuI/AAAAAAAAAMU/2BhiIaSdAcs/s400/mones.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br /></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
L'escultor, <a href="http://www.oriolbalaguer.com/">Oriol Balaguer</a>. I la xocolata el mitjà de les creacions.</div>
<br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br /></div>
<br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br /></div>Mercè Salvathttp://www.blogger.com/profile/03812471031679836610noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3521191968913697988.post-65268556029765269822012-03-29T23:12:00.000+02:002012-03-29T23:45:57.267+02:00Merenga. Plat d'aprofitamentDesprés de la crema queden les clares i hem provat de fer merengues. La recepta una mica a ull, perquè les clares, en teníem dotze, estaven totes barrejades en un pot. I el sucre glaç el que quedava, potser uns 250gr. Ara un cop fetes i menjades i reüllat algun blog sembla que serien força adients les següents proporcions: 5 clares, 250 gr de sucre (ha anat molt bé el sucre llustre com recomana el Jaume Fàbrega), mitja cullereta de sal i una mica de suc de llimona. Aquests dos últims ingredients no els hi varem posar. <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-syeUEsG7UI4/T3TWUmjrmKI/AAAAAAAAAME/o78O918Pr7A/s1600/image002.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" dea="true" height="298" src="http://2.bp.blogspot.com/-syeUEsG7UI4/T3TWUmjrmKI/AAAAAAAAAME/o78O918Pr7A/s400/image002.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
Tot plegat ben batut a punt de neu fort, i tant fort com devia batre l’Oriol, jo no me n’he sortit mai tant bé. I al forn baix gairebé una hora. <br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-Mtp4CUVTyu4/T3TX5ASmjII/AAAAAAAAAMM/lLJJ0R5HuAQ/s1600/Maduixes+i+merengue.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" dea="true" height="297" src="http://3.bp.blogspot.com/-Mtp4CUVTyu4/T3TX5ASmjII/AAAAAAAAAMM/lLJJ0R5HuAQ/s400/Maduixes+i+merengue.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: center;">
La merenga de l'Oriol</div>
<br />
<br />Mercè Salvathttp://www.blogger.com/profile/03812471031679836610noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3521191968913697988.post-17455871580555143312012-03-26T23:18:00.001+02:002012-03-29T23:15:33.563+02:00Crema de sant Josep i amb safata ovalada<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Calibri;">Fa uns quants dies, a la nostra taula, un convidat va fer aquesta exclamació. Reclamava aquest recipient que semblava com si només restés en el seu record i que havia estat substituït per tota mena de recipients de formes diverses. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Calibri;">Davant tal elogi no me’n vaig saber estar de llegir el text que ara transcric: </span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;">
<span style="font-size: 9pt;"><span style="font-family: Calibri;">UNA PLATA DE CREMA CREMADA CATALANA</span></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;">
<span style="font-size: 9pt;"><span style="font-family: Calibri;">(postre de llet)</span></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 28.3pt 0pt 1cm; text-align: justify;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-pOnF9Hp9fBM/T3DcKCf3S1I/AAAAAAAAALk/3sN_oPMjvNc/s1600/Foto1580.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://2.bp.blogspot.com/-pOnF9Hp9fBM/T3DcKCf3S1I/AAAAAAAAALk/3sN_oPMjvNc/s320/Foto1580.jpg" width="320" /></a><span style="font-size: 10pt;"><span style="font-family: Calibri;">“El postre de més popularitat a Catalunya és la crema. No existeix poble ni poblet en què en celebrar-se alguna festa no figuri a la taula una gran plata de crema, feta a casa o encarregada a alguna pastisseria, predilecta del públic, famosa per la seva bona crema, especialment per Sant Josep. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 28.3pt 0pt 1cm; text-align: justify;">
<span style="font-size: 10pt;"><span style="font-family: Calibri;">Un gran nombre de famílies se la fan a casa, encarregant-se’n la cuinera o bé la senyora, puig l’essencial és que no manqui la crema, la qual esperen amb delit tots els nens , constituint també un present ben agradós per a les persones majors. Mancant aquest postre, del qual ara explicarem la recepta, semblaria un dinar coix o poc català.”</span></span></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 28.3pt 0pt 1cm; text-align: right;">
<span style="font-size: 10pt;"><span style="font-family: Calibri;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Ignasi Domènech. La Teca.</span></span></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 28.3pt 0pt 1cm; text-align: right;">
<br /></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 28.3pt 0pt 1cm; text-align: right;">
<br /></div>Mercè Salvathttp://www.blogger.com/profile/03812471031679836610noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3521191968913697988.post-67312425946802795992012-03-22T23:42:00.002+01:002012-03-22T23:44:14.352+01:00Viva la pa-pa-pappaRita Pavone<br />
"Viva la pappa col pomodoro"<br />
(1964)<br />
<br />
<br />
Viva la pa-pa-pappa<br />
Col po-po-po-po-po-po-pomodoro<br />
Ah viva la pa-pa-pappa<br />
Che è un capo-po-po-po-polavoro<br />
Viva la pa-pappa pa-ppa<br />
Col po-po-pomodor<br />
<br />
La storia del passato <br />
ormai ce l´ha insegnato<br />
Che un popolo affamato<br />
fa la rivoluzion<br />
Ragion per cui affamati<br />
abbiamo combatutto<br />
Perciò "buon appetito" <br />
facciamo colazion<br />
<br />
Viva la pa-pa-pappa<br />
Col po-po-po-po-po-po-pomodoro<br />
Ah viva la pa-pa-pappa<br />
Che è un capo-po-po-po-polavoro<br />
Viva la pa-pappa pa-ppa<br />
Col po-po-pomodor<br />
<br />
La pancia che borbotta <br />
è causa del complottto<br />
è causa della lotta: <br />
"abbasso il Direttor !"<br />
La zuppa ormai l´è cotta <br />
e noi cantiamo tutti<br />
Vogliamo detto fatto<br />
la pappa al pomodor !<br />
<br />
Viva la pa-pa-pappa<br />
Col po-po-po-po-po-po-pomodoro<br />
Ah viva la pa-pa-pappa<br />
Che è un capo-po-po-po-polavoro<br />
Viva la pa-pappa pa-ppa<br />
Col po-po-pomodor<br />
Viva la pa-pappa pa-ppa<br />
Col po-po-pomodor !Mercè Salvathttp://www.blogger.com/profile/03812471031679836610noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3521191968913697988.post-67764476017082172482012-03-22T23:28:00.000+01:002012-03-22T23:28:58.527+01:00La papa al pomodoroUn menjar de la Toscana, d’una senzillesa extrema que va servir per donar-nos la benvinguda a l’arribada a casa del Roberto, el novembre passat. Papa e pomodoro, el seu nom ho diu, sopes de pa i tomàquet. Hem va venir al cap la darrera vegada que la Maria, la mamma, ens havia rebut. Aquella vegada amb una <a href="http://www.ideericette.it/ricetta-minestra-pane-ribollita-toscana-casa-mia/">ribollita</a>, unes sopes de pa i verdures. Sembla que allí ho tenen clar i que no han deixat perdre ni els menjars de sempre, els del camp, ni les maneres de fer. Lluny de semblar que t’ofereixen qualsevol cosa o un menjar pobre, es nota un cert orgull de mostrar els seus costums i d’oferir els seus menjars tradicionals. Em costa d’imaginar, en el nostre cas, oferir unes sopes de farigola als convidats. Potser és que hem deixat perdre els menjars senzills...<br />
<br />
<br />
La papa e pomodoro és un primer plat pobre tradicional de la gent del camp de Siena, un plat d’aprofitament. La tomaca i el pa sec dolç de la regió, són els principals ingredients. Aquests, afegits a un sofregit d’all i herbes aromàtiques, sobretot alfàbrega, regats amb brou vegetal i deixats reposar, formen unes sopes més o menys espesses que escalfen a l’hivern i refresquen a l’estiu. Tard a la nit les vam trobar excel·lents, ara les podem recordar, <a href="http://www.ideericette.it/ricetta-pappa-al-pomodoro/">provar</a> i fins hi tot cantar: <a href="http://www.youtube.com/watch?gl=CO&hl=es-419&v=5q-1RmtZqJM">"Viva la pappa col pomodoro".</a>Mercè Salvathttp://www.blogger.com/profile/03812471031679836610noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3521191968913697988.post-85579817875835996242012-03-20T22:17:00.002+01:002012-03-29T23:18:03.065+02:00La nostra carbassa i els bunyols (II)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-Km8OpYZre5Q/T16aerwUnrI/AAAAAAAAAKY/B4bFVPFzt04/s1600/Foto1518.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img aea="true" border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/-Km8OpYZre5Q/T16aerwUnrI/AAAAAAAAAKY/B4bFVPFzt04/s200/Foto1518.jpg" width="200" /></a></div>
<br />
<strong>Entre els bunyols de vent i els de carbassa</strong>. I ho dic AIXÍ perquè malgrat les receptes de bunyols de carbassa que són abundants, he fet servir les proporcions d<a href="http://quasitotapunt.blogspot.com.es/2012/03/els-bunyols-de-vent.html">els bunyols de vent</a>* substituint l'aigua per una quantitat més o menys equivalent de carabassa cuita al forn i trinxada i una mica més de farina per espessir ja m'ha semblat que hi faltava consistència. La nostra carbassa era extremadament madura, tova i ha fet molta aigua.<br />
<br />
Com en els de vent he barrejat en una olleta al foc la carbassa trinxada la resta d'ingredients, excepte la farina que es tira tota alhora un cop fora del foc fins a formar la bola. I després els tres ous un per un fins que es lliguen a la massa seguint el mateix ritual dels bunyols de vent. <br />
<br />
I aquí els tenim, per la quaresma, l'endemà de les Falles, <a href="http://lacuinadecasa.blogspot.com.es/2007/03/bunyols-de-carbassa.html">tradicionals de València</a> on són tant típics com a quí la crema per Sant Josep.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-9Q3aisGM-J8/T2jzkQ1S-aI/AAAAAAAAALc/lCz9aXY4jBM/s1600/bunyols+de+carbassa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img aea="true" border="0" height="300" src="http://2.bp.blogspot.com/-9Q3aisGM-J8/T2jzkQ1S-aI/AAAAAAAAALc/lCz9aXY4jBM/s400/bunyols+de+carbassa.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-size: x-small;">*la carbassa substituint l’aigua (1/4 de litre), la sal (1/2 cullereta), el sucre </span><br />
<span style="font-size: x-small;"> (1/2 cullereta), la mantega (75 gr.), la farina tota alhora (almenys 200 gr.) </span><br />
<span style="font-size: x-small;"> i els ous (tres).</span>Mercè Salvathttp://www.blogger.com/profile/03812471031679836610noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3521191968913697988.post-21222777036122498922012-03-14T22:21:00.007+01:002012-03-15T00:11:43.170+01:00La salsa dels calçotsCom diu la Mariona Quadrada, a la darrera revista <a href="http://www.cuina.cat/ca/notices/2012/02/pans.-tots-els-secrets-per-aprendre-n-a-fer-a-casa-1284.php">Cuines</a> (març de 2012), al meu poble, a l'Alt Camp, d'aquesta salsa de fruits secs, alls i tomàquet que acompanya els calçots se'n diu, <strong><em>la salsa dels calçots</em>.</strong> Tot i que, quan la barregem amb escarola en diem <em>escarola o xicoira amb romesco,</em> com a tot el Camp de Tarragona i al Priorat. I, en dèiem faves o cargols sucats, quan aquests es sucaven en aquesta salsa.<br />
<br />
<div>Aquesta és la que faig, ara, cada vegada que fem calçots que és sovint:</div><br />
<br />
<div></div><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5719874165272306786" src="http://4.bp.blogspot.com/-8_fff3nV4e0/T2ETP4T9ZGI/AAAAAAAAALU/CnPltzfXHMk/s400/salsa%2Bde%2Bcal%25C3%25A7ots.jpg" style="cursor: hand; display: block; height: 300px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<div></div>Mercè Salvathttp://www.blogger.com/profile/03812471031679836610noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3521191968913697988.post-11615702567778912302012-03-13T01:34:00.008+01:002012-03-20T21:43:03.202+01:00La nostra carbassa (I)<div align="justify">El cap de setmana passat vam obrir </div><div align="justify">la carbassa. La nostra gran carbassa</div><div align="justify">i única que va créixer durant tot </div><div align="justify">l’estiu passat al pati de Vilabella. </div><div align="justify">Hem tingut carbasseres que van sortir </div><div align="justify">de les llavors ja germinades dins d’una altra</div><div align="justify">gran carbassa que ens havien regalat l’hivern passat.</div><div align="justify"><br />
Seguint amb els bunyols, el Jaume Fàbrega en proposa uns de carbassa típics del País Valencià i de les Balears. Els haurem de replicar.</div><div align="justify"><br />
</div><div><a href="http://1.bp.blogspot.com/-XqDJzfn4sdw/T16cYU33DhI/AAAAAAAAAKk/0PQIOFHUhNo/s1600/Foto1017_1.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5719180518540906002" src="http://1.bp.blogspot.com/-XqDJzfn4sdw/T16cYU33DhI/AAAAAAAAAKk/0PQIOFHUhNo/s400/Foto1017_1.jpg" style="cursor: pointer; display: block; height: 300px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /> </a><br />
<div align="center"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5719178428739264178" src="http://3.bp.blogspot.com/-Km8OpYZre5Q/T16aerwUnrI/AAAAAAAAAKY/B4bFVPFzt04/s400/Foto1518.jpg" style="cursor: pointer; display: block; height: 300px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 406px;" /></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><br />
<div align="center"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5719181766958553474" src="http://4.bp.blogspot.com/-XGys2Sdey5k/T16dg_l0mYI/AAAAAAAAAKw/58SoDQ5lDSY/s400/Foto1517retall.jpg" style="cursor: pointer; display: block; height: 409px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 406px;" /></div></div>Mercè Salvathttp://www.blogger.com/profile/03812471031679836610noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3521191968913697988.post-19037047783730825572012-03-08T01:50:00.007+01:002012-03-29T23:14:57.460+02:00Els bunyols de vent<div align="justify">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-ni7wANuJa2Q/T1gEreVrhGI/AAAAAAAAAKA/nGVhcxo0nyE/s1600/Foto1530.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5717324871871726690" src="http://3.bp.blogspot.com/-ni7wANuJa2Q/T1gEreVrhGI/AAAAAAAAAKA/nGVhcxo0nyE/s400/Foto1530.jpg" style="display: block; height: 300px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a><br />
Sembla evident que es diuen de vent per la seva<br />
esponjositat, foradats tal com són i plens d’aire. </div>
<div align="justify">
Però a mi em passa pel cap que un cop a taula volen, </div>
<div align="justify">
com si se’ls endugués el vent, tanmateix com si<br />
fossin ells mateixos, els bunyols el vent, <strong>de vent...</strong></div>
<div align="justify">
<br />
És una recepta clàssica que fa temps que tinc apuntada en un tros de paper. I dic clàssica perquè a falta del paperet, quan no el tinc a ma, la trobo amb facilitat. Tant <em>Corpus del patrimoni culinari català</em> com a aquest altre corpus que és el llibre de <em>Les postres i els pastissos de l'àvia</em> de Jaume Fàbrega, no hi podien faltar. La recepta hi apareix, amb petites variacions en les proporcions, que malgrat l'exatitut recomanada en qüestió de postres, són ben tolerades en aquest cas, el dels bunyols de vent.</div>
<div align="justify">
<br /></div>
<div align="justify">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-a2mxpQ4fT_E/T1gEULg6pUI/AAAAAAAAAJ0/Cc3ByYFnfoQ/s1600/Foto1527.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5717324471681590594" src="http://1.bp.blogspot.com/-a2mxpQ4fT_E/T1gEULg6pUI/AAAAAAAAAJ0/Cc3ByYFnfoQ/s400/Foto1527.jpg" style="display: block; height: 300px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a>La copiaré literal tal com la tinc apuntada: </div>
<div align="justify">
Posar en una cassola l’aigua (1/4 de litre), la sal (1/2 cullereta), el sucre (1/2 cullereta) i la mantega a trossets (75 gr.). Quan bulli treure la cassola del foc i afegir-hi la farina tota alhora (150gr.) i la pell d'una llimona ratllada. Es remena amb una espàtula perquè en un minut es faci una massa que es desprèn de la cassola formant una bola. Si afegeix un ou sencer i es remena fins que estigui lligat a la massa, després un altre ou i fins que estiguin lligats tots (3 ous grossos o quatre si són petits), però sempre un per un.<br />
A partir d’aquí hi ha dues versions, a casa només els hem provat fregits a la paella amb oli abundant.<br />
La recepta segueix de la següent manera: ...després amb una cullereta es fan muntets en una llauna ben untada. Es posa al forn fort de 20 a 25 minuts. Després s’omplen de nata o crema fent un forat amb unes tisores, són les lioneses. Cuits a la paella i ensucrats són els bunyols de vent.<br />
Al text jo hi afegeixo que amb la quantitat que hi cap en una cullereta és suficient per la mida i perquè quedin cuits. A la paella creixen considerablement i, si l’oli és prou abundant, quan estan cuits per un costat, ells sols es tomben de l’altre costat. </div>
<div align="justify">
<br />
<br />
<br /></div>
<div align="justify">
</div>
<div align="justify">
<br />
<br />
<br /></div>
<div align="justify">
</div>Mercè Salvathttp://www.blogger.com/profile/03812471031679836610noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3521191968913697988.post-84419704260841235972011-12-29T23:56:00.014+01:002012-01-12T08:32:19.734+01:00Els canelons que farem per Reis.<div><a href="http://4.bp.blogspot.com/-etzucWtEDzY/Tv0DdaSrxcI/AAAAAAAAAIE/WhqMxghDqj4/s1600/Foto0630.jpg"></a>Ja ha passat un any des que estàvem tant atrafegats. Els ajudants, van fer molta feina, la de trinxar tot el tall rostit. Vàrem recuperar la "màquina de trinxar el tall dels canelons", així l'anomenàvem a casa. Ara el Magí diu que és la de fer "cagarrets" per tal com surt la carn. Potser és més feixuc que fer servir una picadora i ja no parlem del que deu fer una termo-mix (això no ho sabem), però el resultat m'agrada més, una miqueta granulat. Després ja es farà més melós barrejat amb un bon sofregit de ceba, llet i farina per espessir (o el que és el mateix, barrejant-hi una part de la beixamel).<br />Dimarts o dimecres repetirem l'operació. </div><br /><div>El dia abans haurem cuit, al forn les carns, totes alhora amb els ingredients dels rostits, ceba, tomàquet, algun all i herbes. Magre de la vinça o del coll que és més tendre, cansalada virada, vedella i pollastre. De mica en mica hem anat traient el fetge fins a no posar-ni gens. Del pollastre, tal com vam fer, farem servir sobretot cuixes perquè el farcit sigui menys eixut. Al menys mig quilo de cadascuna, però, potser doblarem les quantitats per guardar forces canalons al congelador per quan torni a ser festa grossa.<br />El tall passat per la màquina juntament amb força ceba sofregida, l'acabarem de lligar amb llet i farina, la quantitat que necessiti. Això és, anant-ho tastant fins que quedi prou fi i agradable al paladar, aprofitant també aquest moment per posar-hi la quantitat de sal i condiments que ens hi agradin. Un cop el farcit llest, s'ha de deixar refredar, i un cop fred el deixem a la nevera unes quantes hores o fins l'endemà.<br />Per actualitzar una mica el plat fem els canelons amb plaques de lasanya, sembla que fan més goig al plat. Posat el tall dins i caragolades les plaques ja només falta posar-los a la safata del forn amb molta beixamel i formatge ratllat. Una mica gratinats però no massa o el formatge torrat acaba siguen amarg.<br /><strong>Caneló.</strong> <em>Rotlle de pasta de farina farcit, cobert de salsa i gratinat.</em><br /><span style="font-size:85%;">Diccionari de la llengua catalana. </span><br /><br />Això és el que farem i la foto la posarem passat el dia de Reis. Aquests darrers canalons que vam fer també estan menjats i no en tenim proves documentals, només uns quants testimonis. </div><br /><br /><div><br /></div><br /><div><a href="http://4.bp.blogspot.com/-9HxwB6VHAJg/Tw4Pid1SkFI/AAAAAAAAAIc/ndS9J2Io-tU/s1600/canelons.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 200px; FLOAT: right; HEIGHT: 150px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5696507663468367954" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/-9HxwB6VHAJg/Tw4Pid1SkFI/AAAAAAAAAIc/ndS9J2Io-tU/s200/canelons.jpg" /></a></div><br /><br /><div><a href="http://4.bp.blogspot.com/-9HxwB6VHAJg/Tw4Pid1SkFI/AAAAAAAAAIc/ndS9J2Io-tU/s1600/canelons.jpg"></a></div><br /><div>Tal com estava previst, fets i menjats els dia de Reis. <br /><div><a href="http://4.bp.blogspot.com/-9HxwB6VHAJg/Tw4Pid1SkFI/AAAAAAAAAIc/ndS9J2Io-tU/s1600/canelons.jpg"></a></div><br /><br /><br /><br /><br /></div><br /><br /><div></div>Mercè Salvathttp://www.blogger.com/profile/03812471031679836610noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3521191968913697988.post-90874803473760437112011-12-26T23:01:00.003+01:002012-03-22T23:43:42.161+01:00Galets i rostit d'ànec en un recollit dinar de Sant EsteveRecollit dinar perquè hem estat sols, els de sempre, nosaltres quatre i el Padrí.<br />
<br />
- REFLEXIONS. De fa uns quants anys he recuperat el "dinar de Nadal". El dinar a casa de <span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_0">l'Anton</span> i la Montserrat ho és. Tot i que, no puc dir ben bé que l'he recuperat, perquè a casa meva no recordo una àpat típic del dia de Nadal d'aquests d'Escudella i Carn d'Olla. Menjàvem a la masia uns entremesos i peix o canelons i vedella un o altre dels dies de Nadal. Per a mi el millor plat de les festes eren els canelons deu ser per això que sempre he dit que el meu plat preferit són els canelons. Ara tinc dubtes...<br />
<br />
Avui tampoc he seguit la tradició de "fer canelons a base de refregir la carn d'olla sobrant del dia abans" com acaba de dir en Xavier Salvà, el locutor del programa Fora de Catàleg de Catalunya Ràdio, en la programació especial del vespre de Sant Esteve.<br />
<br />
Després de portar la carta al Patge Reial que ha vingut al Casal de Vilabella hem picat unes quantes olives i uns <span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_1">tallets</span> del pernil que va cagar el Tió de cals avis.<br />
<br />
- ELS GALETS. La sopa de peix i els galets al "dente" perquè no es trenquin ni caigui el farcit.<br />
El farcit ha sigut de <span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_2">trossets</span> de musclo i gambes pelades barrejades amb una mica del puré que ha acompanyat el segon plat. Amb la por de que el farcit es desfés a <span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_3">l'escalfar-ho</span>, he posat els galets al plat i el caldo ben calent per sobre.<br />
<br />
- EL ROSTIT. Aquí pocs <span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_4">descobriments</span>. Per anar més de pressa ahir vaig coure el tall rodó d'ànec al forn en comptes de la cassola. Acompanyat amb dues cebes, dues tomaques, mig pebrot verd i algunes herbes. Quan va ser torrat amb el forn fort, hi vaig posar el suc d'una mandarina (a falta de taronja), un bon raig de vi ranci, del Masroig, i una mica de caldo de ceps i a coure amb el foc abaixat una hora i mitja més. Totes les verdures passades pel xino, unes <span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_5">cebetes</span> fregides i el puré espès de patata condimentat amb sal , pebre, nou moscada, formatge parmesà, llet i mostassa de granet i gratinat al forn han estat <span class="blsp-spelling-error" id="SPELLING_ERROR_6">l'acompanyament</span> d'aquest plat que ha agradat força, diuen que tant pel gust com per la presentació.<br />
No hi haurà foto, ja està menjat.<br />
<br />
Els canelons per Reis.Mercè Salvathttp://www.blogger.com/profile/03812471031679836610noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3521191968913697988.post-32313841856626715962011-03-09T23:19:00.003+01:002012-03-13T02:15:20.828+01:00Confitura de llimona - aviat<a href="http://1.bp.blogspot.com/-o_CwLxfpUSM/T16fjDeYsyI/AAAAAAAAALI/kP3T5w170Pg/s1600/Foto1537.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; width: 400px; height: 300px; text-align: center; display: block; cursor: pointer;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5719184001384100642" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/-o_CwLxfpUSM/T16fjDeYsyI/AAAAAAAAALI/kP3T5w170Pg/s400/Foto1537.jpg" /></a><div> </div><div>No tant aviat, ja està quasi tota menjada i encara està per escriure la recepta. Ja estem a punt de tornar-ne a fer però caldrà trobar els apunts, per recordar com va ser que va sortir tant bona.<br />25 de desembre de 2011 - he tornat a fer la confitura.<br />Les proporcions de la recepta, com en la majoria de casos, són de tant de fruita com de sucre.<br />La vigília de Nadal m'ha semblat un bon dia per tallar "en juliana" dos quilos de llimones i les he deixat 24 hores en remull. L'endemà, un cop escorregudes, les he posat a bullir en una olla amb aigua més de mitja hora i en acabar i tornades a escórrer hi he afegit el sucre. Com que m'ha semblat que han minvat hi he posat menys sucre (a ull diria que un quilo i tres quarts).<br />No tinc gaire clars els temps de cocció, crec que ho he tingut al foc i anant remenant uns 3/4 d'hora, entre posar un tall rodó al forn i fer postals de Nadal amb el Romà i el Magí.<br />Hi ha hagut temps de tot sobretot, perquè ni la nit ni el dia de Nadal, no s'havia de preparar cap menjar. El primer pot obert el dia de Sant Esteve boníssim.<br />Queda a trossets,ámb la consistència més de confitura que de melmelada i així la seguiré fent, sense trinxar, per menjar com a postre. Lliga molt amb formatge fresc de cabra.<br />BONES FESTES</div>Mercè Salvathttp://www.blogger.com/profile/03812471031679836610noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3521191968913697988.post-89398269900185059432011-03-09T21:36:00.011+01:002011-12-26T23:00:55.570+01:00Pastís amb gust de formatgeEstic a punt d'oblidar la recepta del pastís de formatge. És una versió meva del típic pastís de la terrina de formatge d'untar. Enlloc d'aquesta hi vaig posar un bon tros de mató (ben bé 400 gr.) i una tall de formatge de cabra, d'aquest rodó que sembla un braç de gitano.<br /><br />De pastissos de formatge n'he trobat molts, amb llet condensada, amb iogurts, amb crema de llet etc.. Esment especial al "Pastís rústic de formatge de cabra" del blog de <strong><a href="http://www.cuina.cat/ca/blogs.php">la cuina de casa</a></strong>. La versió de casa nostra, però, té un pot de llet evaporada, 4 ous (els rovells per una banda i per l'altra les clares a punt de neu), un gotet de sucre i un parell de cullerades de farina.<br />Començar barrejant els rovells amb el sucre, tant barrejat com sigui possible. Afegir la resta d'ingredients i al final cles clares batudes a punt de neu. Es va coure amb el forn a 180º entre 30 i 40 minuts.<br />Aquest cop els ajudants han estat poc actius però el Romà ha dibuixat la recepta.Mercè Salvathttp://www.blogger.com/profile/03812471031679836610noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3521191968913697988.post-41742903392643541472011-02-16T22:48:00.006+01:002012-03-13T02:13:01.831+01:00Unes mandonguilles de peix<a href="http://3.bp.blogspot.com/-4Afk1ogdGAA/T16fDnDI91I/AAAAAAAAAK8/K7lJyyGt1io/s1600/Foto0798.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; width: 400px; height: 300px; text-align: center; display: block; cursor: pointer;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5719183461177685842" border="0" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/-4Afk1ogdGAA/T16fDnDI91I/AAAAAAAAAK8/K7lJyyGt1io/s400/Foto0798.jpg" /></a><br /> <div><span style="font-family:arial;">Si han sortit bones serà millor prendre’n nota o se m’oblidaran. L’expectativa, la meva, no era tant bona.<br />El lluç era fresc, almenys abans de passar pel congelador de casa, n’hi havia per un sopar per tots quatre. Enfarinat i passat per la paella. Quan ha estat cuit, li he tret les espines i l’he esmicolat. Hi he barrejat tres “bastonets de cranc” que quedaven per la nevera, dos ous sencers, una patata cuita i xafada i un bon raig de llet. Ho he passat per la paella amb una mica de farina perquè s’anés espessint. De farina i de llet, hi he anat afegint la que m’ha semblat perquè anés agafant el volum i la consistència d’una beixamel. Passades gairebé 24 hores de nevera, amb el petit ajudant de casa hem fet boles enfarinades que hem fregit. Un cop llestes totes, les hem posat a fer xup-xup juntament amb una salsa de tomàquet i ceba molt confitades que teníem a punt per quan tornéssim a fer mandonguilles. El que no ens pensàvem quan la vam reservar és que serien de peix i prou bones. </span></div>Mercè Salvathttp://www.blogger.com/profile/03812471031679836610noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3521191968913697988.post-26061856138525760982010-11-30T22:38:00.006+01:002018-10-23T19:40:16.086+02:00Panellets (homenatge a la Padrina)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-YI4pT54Ty48/VFIqQDtc46I/AAAAAAAAATw/sdH6wJYPtA8/s1600/Panellets.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://4.bp.blogspot.com/-YI4pT54Ty48/VFIqQDtc46I/AAAAAAAAATw/sdH6wJYPtA8/s1600/Panellets.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<div>
ELS PANELLETS DE LA “PADRINA” Aquest diumenge passat, 31 d’octubre (2009), hem fet panellets. Bastant improvisats, donat que no teníem cap recepta concreta. No vam tenir temps de buscar-la a la web ni de fer-la explicar a algú altre. Només sabíem alguna mesura, aquella de tant de sucre per tant d’ametlla (quilo per quilo) i molts records d’haver-los vist fer a casa a la mare i la tieta, la seva germana. També ha estat molt important l’ajuda del Romà i el Magí que el dia anterior n’havien fet amb els avis. </div>
<br />
<div>
Ens han sortit de meravella i és per això que en vull prendre nota en aquest blog per què no ens en oblidem així com també per fer-ne un petit homenatge. </div>
<br />
<div>
Nosaltres però, com que aquest any no hem collit les ametlles, ens hem saltat un pas, tant important com feixuc, que ens hauria pogut fer desdir de tant divertida i productiva empresa, el de preparar l’ametlla. No hem, ni esclofollat, ni trencat, ni escaldat i pelat, ni assecat, ni trinxat les ametlles. </div>
<br />
<br />
<div>
Hem fet servir:½ QUILO D’AMETLLES TRINXADES, ½ QUILO DE SUCRE, 1 PATATA MITJANETA, 2 OUS, 100 o 150? GRAMS DE COCO</div>
<br />
<div>
Primer de tot i recomanat per l’avi vam barrejar amb la batedora, la patata bullida amb tot el sucre, en un pot va dir el Romà. Després, a aquesta barreja li vam afegir tota l’ametlla i un ou sencer sense batre, en un recipient de ceràmica ben gran. El Magí es va encarregar de fer la barreja: mans netes, mànigues ben arremangades i tot ben amassat només amb les mans. Ell solet va fer la pasta. L’altre ou va tenir dues funcions: el rovell per pintar panellets i la clara ben batuda, a punt de neu va anar a parar als panellets de coco. Abans de començar a fer les diverses versions de panellets, vam separar una part de la pasta (un grapat gros)per fer els panellets de coco i amb la resta la vam dividir en quatre parts per fer els de pinyons, els de cafè, els de llimona i els de codonyat.</div>
<br />
<br />
<div>
- Coco: barrejar el coco amb la pasta, més coco que pasta. Aquests els va amassar el Romà, després va fer boletes i els hi va donar diverses formes de bolet.</div>
<br />
<div>
- Pinyons: a l’estil de la padrina el Romà va barrejar els pinyons (bastants) amb la pasta, com ella deia barrejats no cauen. I seguint les tendències pastisseres els hi vam enganxar uns quants pinyons amb ou per fora.</div>
<br />
<div>
- Codonyat: cobrir el codonyat, tallat en forma de barreta, embolicat com si fos un braç de gitano i tallar-lo esbiaixat. Aquests els vaig fer jo. </div>
<br />
<div>
- Llimona: barrejar pell de llimona amb la pasta, tenint cura de no posar-hi la part blanca de la pell que amarganteja. Va fer la barreja el Magí i els panellets rodonets i ensucrats.</div>
<br />
<div>
- Cafè: hi varem barrejar dues culleradetes de cafè soluble, desfet en una mica d’aigua. També els va completar el Magí. </div>
<br />
<div>
Una mica de forn que ja estava calent (150-175º) i llestos. Si et passes es cremen del cul.</div>
<br />
<ul><br />
<li><b>ELS TRUCS-</b><br />Les safates pel forn, excepte la de silicona, les vam pintar amb oli i després les vam enfarinar. Així no s’enganxen.</li>
<br /><br />
<li>Només treure del forn són tous i semblen crus, però quan comencen a enrossir ja es poden treure. Deixar-los refredar abans de treure de la safata i ja tenen la consistència normal.</li>
<br /><br />
<li>Posar-hi ganes, dedicar-hi temps i passar-ho molt bé</li>
</ul>
<br />
<div>
</div>
Mercè Salvathttp://www.blogger.com/profile/03812471031679836610noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3521191968913697988.post-1336276074399707792010-07-05T22:24:00.003+02:002012-05-04T20:50:31.767+02:00El Lampredotto<a href="http://onnivoro.files.wordpress.com/2009/02/panino-lampredotto.jpg"><img alt="" border="0" src="http://onnivoro.files.wordpress.com/2009/02/panino-lampredotto.jpg" style="cursor: hand; float: left; height: 328px; margin: 0px 10px 10px 0px; width: 395px;" /></a> Avui llegint al blog de <a href="http://http//blocs.mesvilaweb.cat/node/comment/id/171462">Jaume Fàbrega </a>el post<strong> "Capipota, sang i fetge, pota i tripa, "Callos"</strong> m'ha vingut al cap el Lampredotto i les ganes d'escriure un comentari que transcric aquí literalment i aprofito per penjar-hi una foto i una <a href="http://onnivoro.wordpress.com/2009/02/25/sergio-pollini-lampredotto-in-via-de-macci-firenze/">referència</a>:<br />
<br />
<br />
<div>
<span style="color: #333333;">A Florència als voltants dels mercats, en "quioscs" o paradetes s'hi troba "Lampredotto" que no és res més que tripa escaldada o bullida que juntament amb una mica d'oli picant o salsa verda per sobre, és servida dins d'un panet. Més concretament es tracta d'una de les parts de l'estómac dels bous. Ens ho va mostrar el nostre amic Roberto que és de Florència i juntament amb ell en menjarem pel carrer com un d'entrepà. Un menjar de pobre, dels marxants i de la gent del carrer molt típic de la Toscana, de la cuina florentina. No pas dels turistes que no ens en hauríem ni adonat i en tot cas no hauríem gosat a tastar-ho si no hagués estat per la companyia d'un nadiu del territori.</span><br />
<br />
<span style="color: #333333;">Dos anys després acabo d'enviar el post a la "Recepta Viatgera" del <a href="http://www.eltallerdecuina.cat/2012/05/encara-teniu-temps-fins-el-14-de-maig.html#comment-form">Taller de Cuina</a></span></div>Mercè Salvathttp://www.blogger.com/profile/03812471031679836610noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3521191968913697988.post-56616584794285594712008-07-29T19:17:00.002+02:002008-07-29T19:25:36.457+02:00Apunts de cuinaCòpio literalment uns apunts sobre llibres de cuina que fa Núria Cortinas a Guiaosona.net per tenir-los presents:<br /><br />Des dels inicis d’aquest quadern volia parlar de llibres que parlin de cuina, tant de receptes, com de gastronomia o de literatura del menjar, fa dies que pensava que ja tocava i que ho havia de fer. No oblidem que Catalunya és, històricament, la pàtria dels primers llibres de cuina, com el <strong>Llibre de Coch</strong>- apareix una profusió de moltes menes de receptaris. Trobem clàssics com el: <strong>L’art de Menjar a Catalunya</strong>, d’en Manuel Vázquez Montalban, el llibre roig de la identitat gastronòmica catalana, llibre de capçalera imprescindible per a qualsevol que vulgui construir una bona biblioteca de la cuina catalana. Trobem llibres com <strong>La cuina i els aliments de Mcgee Harold</strong>, qualificada com “una obra mestra” quan va aparèixer l’any 1984. La cuina i els aliments s’ha convertit en la Bíblia dels amants i professionals de la gastronomia de tot el món perquè explica d’on vénen els aliments, què se’ls fa exactament al cuinar-los, com els transforma els mètodes de cocció i com fem perquè es transformin en alguna cosa nova i deliciosa. <strong>“La cuina d’avui”,</strong> és tot un clàssic dels receptaris catalans. Publicat per primer cop l’any 1967, es va popularitzar gracies a les seves receptes pròximes, senzilles i sobretot, molt fiables. Una generació de catalans han après a cuinar gracies a les seves pagines. Aquesta edició de La cuina d’avui, quaranta anys desprès de la primera, és alhora un reconeixement al mestratge de Glòria Baliu i una reivindicació del llibre, que es manté tan pràctic i útil com el primer dia. Sovint el trobes a les lleixes de les cuines casolanes, llàntiat, esquinçat, masegat. Un llibre que era i és un rebost de saviesa i de seny a la cuina, això com un homenatge devot a tota una historia de cuineres (i també de cuiners) de la nostra petita pàtria. Del pròleg d’Ignasi Riera.<br /><br /><strong>Corpus de la Cuina Catalana</strong>, la Bíblia de la cuina catalana tradicional, el receptari més complet fins al moment. 864 receptes entre entrants, primers plats, segons plats i postres, que es consideren tradicionals de la nostra cuina. Totes les receptes estan ordenades alfabèticament. També hi ha un glossari de termes culinaris i un índex per productes i per tipus de plat. Els autors, supervisats per un equip d’experts, entre els quals Toni Massanés, Xavier Mestres i l’antropòleg Jesús Contreras, han recorregut totes les comarques de Catalunya a la recerca de les receptes més característiques de cada zona.<br /><br />No voldria oblidar-me del que va guanyar el premi Gourmand Cookbook Awards 2007, ja que ha estat considerat el millor llibre en català en diferents categories. S’anomena <strong>“Receptes entrelligades”</strong>, de Paulina Vergés. Quan es prepara un menjar, sempre n’acaben sobrant ingredients, ja siguin crus o cuinats. Aquest llibre vol recollir uns quants exemples. Primer elaborem un plat i, tot seguit, n’explica la derivació.Mercè Salvathttp://www.blogger.com/profile/03812471031679836610noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3521191968913697988.post-11237211112141687312008-07-29T18:47:00.003+02:002008-07-29T19:04:14.370+02:00les receptes de senglarJa fa dies que és a punt, al congelador, a punt per coure'l. Però com? si no he trobat cap recepta que em faci el pes. Més haviat han resultat escasses.<br />I avui en un nou intent s'ha fet la llum. Canvi de paraules clau. Ni receptes de porc senglar, ni coure el senglar, ni recetas de jabalí, per fí <strong>"civet de senglar".</strong> Tot i que em semblava una expressió una mica refinada, com de moda de restaurant, el diccionari de la llengua catalana dicta la següent definició: Guisat de carn marinada, generalment de caça, preparat amb vi negre, cebes, herbes aromàtiques i la sang del mateix animal.<br />Somi doncs:<br /><strong><span style="color:#009900;">Civet de senglar lligat amb xocolata</span></strong><br />- 1 cuixa de senglar<br />- 2 l vi negre<br />- pell de taronja<br />- 2 fulles de llorer<br />- 1 cabeça d'alls<br />- 6 claus d'olor<br />- 1 branca de farigola<br />- 8 grans de ginebró<br />- 1 ceba tallada<br />- 1 pastanaga<br />- 1 porro<br />Per a la picada:<br />- 1 cullerada de pinyons<br />- 20 g xocolata negra<br />Per al guarniment:<br />- 100 g olives negres<br />- 3 tomàquets dessecats<br />- 100 g galets<br />- 300 g cebes perla<br />- peus de porc<br />Preparacio:<br />1. Hem marinat els talls de la cuixa de senglar amb el vi i la bresa de verdures que tenim durant 12 hores. Ara separem la carn del líquid de cocció.<br />2. Paral·lelament, comencem a fer una primera marca dels peus de porc en una cassola.<br />3. A la mateixa cassola marquem la carn de senglar.<br />4. Pelem unes cebes que després courem al forn. Les deixem que es vagin rostint durant dues hores.<br />5. Bullim, ara, el líquid on s'ha marinat la carn, per esterilitzar-lo. Després posem els talls de la cuixa de senglar en una safata per anar al forn i els cobrim amb el suc resultant, després d'haver-lo fet bullir. Tapem la safata amb paper d'alumini, i cap al forn, a 120ºC durant sis hores.<br />6. Traiem la carn i la posem en una altra cassola. Separem amb el colador la bresa de verdures del líquid de cocció. Després escumem el suc per treure'n el greix i el tornem a posar a la cassola amb la carn.<br />7. Hi afegim ara les olives desossades i també les cebes que havíem rostit prèviament.<br />8. En una altra paella fem rostir uns pinyons.<br />9. Els posem ara en un morter. Els triturem una mica i els barregem amb la xocolata; a continuació, ho aboquem tot a la cassola. Deixem que vagi espessint, tot plegat, a foc molt lent.<br />10. Ja només ens queda afegir el tomàquet dessecat i ja tindrem el civet acabat!<br /><br />Aquesta és de l'ISMAMercè Salvathttp://www.blogger.com/profile/03812471031679836610noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3521191968913697988.post-46582366119178741522008-05-27T23:18:00.006+02:002010-11-30T22:37:57.222+01:00Pastís de plàtan<a href="http://3.bp.blogspot.com/_MG0zupNR4qc/TPVuocweceI/AAAAAAAAAFg/N_IITzPziak/s1600/Foto0427.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; FLOAT: left; HEIGHT: 240px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5545460157369971170" border="0" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_MG0zupNR4qc/TPVuocweceI/AAAAAAAAAFg/N_IITzPziak/s320/Foto0427.jpg" /></a><br /><div>Qualsevol dia el faré canviant la fruita i potser també canviant els melindros industrials del super per pa de pagès o pa de pessic fet a casa. NO hi tinc la ma trencada amb els pastíssos, el pa de pessic o el coc fins ara no pujen com toca. Però aquesta mena de pudding ja té la mida abans d'enfornar. La recepta adaptada en mides, de la cuinera del "Sal i Pebre" del carrer Pere IV, a tocar de Roc Boronat és aquesta que explico tot seguit.<br /><br />-Melindros per cobrir el fons, el mig i el capdamunt d'un motlle rectangular<br />-De 3/4 a un pot de llet evaporada<br />-5 ous<br />-Sucre 125 grams<br />- Caramel líquit<br /><br />Un cop barrejats els ous amb la llet i el sucre, es van alternant pisos de melindros i plàtan que reguen amb la barreja descrita fins a omplir el motlle. Com més madurs els plàtans millor.<br />Es cou al bany maria de 45 a 60 minuts amb el forn a 180º. Punxar el pastís i comprovar que l'estri utilitzat ens surt eixut, abans de retirar del forn. Amb caramel líquit al fons resulta notablement més gustós.<br /><br />Fàcil, i bo, almenys pels de casa que no parem de menjar-lo per postres, per esmorzar i e qualsevol moment que s'hi passa pel davant fins que no en queda cap bocí. El proper repte dolç seran les Magdalenes. Farem proves...</div>Mercè Salvathttp://www.blogger.com/profile/03812471031679836610noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3521191968913697988.post-3342124034333952882008-04-17T22:27:00.001+02:002008-04-17T22:29:38.749+02:00El Pròleg de Néstor LujánMercè Salvathttp://www.blogger.com/profile/03812471031679836610noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3521191968913697988.post-49485286271355356782008-04-17T21:37:00.007+02:002008-04-17T23:19:30.458+02:00Cuina catalanaFa uns quants dies el Josep, el fuster del carrer de casa, i l'Oriol debatien sobre el què és i el què no és cuina catalana. Mentre que el primer la definia anomenant un seguit de plats com si d'un menú de restaurant es tractés, el segon li desmuntava el raonament argumentant precisament que allò no era res més que una llista de plats més o menys típcs o tradicionals d'un lloc. Per mí tots dos teníen la seva raó tot i que el Josep es notava contrariat. Com gosava dir-li l'Oriol que aquells menjars no eren cuina catalana. L'Oriol per la seva banda volia saber quina cosa definia realment la cuina catalana, quins eren els trets comuns, les característiques, que la feien única i específica. Ja fossin maneres de cuinar o ingredients particulars que la distingissin de la cuina de les regions veïnes de l'entorn de la mediterrània. Buscant alguna dada al respecte vaig topar amb un escrit d'en Nestor Luján presentant el llibre de Manuel Vázquez Montalban l'Art del Menjar a Catalunya . Qui sap si aquí comença alguna cosa més que una curiositat, potser una recerca de pistes, com si del Carvalho es tractés, que ens duran a alguna conclusió?Mercè Salvathttp://www.blogger.com/profile/03812471031679836610noreply@blogger.com0