quasi tot a punt

Després de la crema queden les clares i hem provat de fer merengues. La recepta una mica a ull, perquè les clares, en teníem dotze, estaven totes barrejades en un pot. I el sucre glaç el que quedava, potser uns 250gr. Ara un cop fetes i menjades i reüllat algun blog sembla que serien força adients les següents proporcions: 5 clares, 250 gr de sucre (ha anat molt bé el sucre llustre com recomana el Jaume Fàbrega), mitja cullereta de sal i una mica de suc de llimona. Aquests dos últims ingredients no els hi varem posar. Tot plegat ben batut a punt de neu fort, i tant fort com devia batre l’Oriol, jo no me n’he sortit mai tant bé. I al forn baix gairebé una hora. La merenga de l'Oriol  

Fa uns quants dies, a la nostra taula, un convidat va fer aquesta exclamació. Reclamava aquest recipient que semblava com si només restés en el seu record i que havia estat substituït per tota mena de recipients de formes diverses. Davant tal elogi no me’n vaig saber estar de llegir el text que ara transcric: UNA PLATA DE CREMA CREMADA CATALANA (postre de llet) “El postre de més popularitat a Catalunya és la crema. No existeix poble ni poblet en què en celebrar-se alguna festa no figuri a la taula una gran plata de crema, feta a casa o encarregada a alguna pastisseria, predilecta del públic, famosa per la seva bona crema, especialment per Sant Josep. Un gran nombre de famílies se la fan a casa, encarregant-se’n la cuinera o bé la senyora, puig l’essencial és que no manqui la crema, la qual esperen amb delit tots els nens , constituint també un present ben agradós per a les persones majors. Mancant aquest postre, del qual ara explicarem la recepta, semblaria un dinar coix o...

Rita Pavone "Viva la pappa col pomodoro" (1964) Viva la pa-pa-pappa Col po-po-po-po-po-po-pomodoro Ah viva la pa-pa-pappa Che è un capo-po-po-po-polavoro Viva la pa-pappa pa-ppa Col po-po-pomodor La storia del passato ormai ce l´ha insegnato Che un popolo affamato fa la rivoluzion Ragion per cui affamati abbiamo combatutto Perciò "buon appetito" facciamo colazion Viva la pa-pa-pappa Col po-po-po-po-po-po-pomodoro Ah viva la pa-pa-pappa Che è un capo-po-po-po-polavoro Viva la pa-pappa pa-ppa Col po-po-pomodor La pancia che borbotta è causa del complottto è causa della lotta: "abbasso il Direttor !" La zuppa ormai l´è cotta e noi cantiamo tutti Vogliamo detto fatto la pappa al pomodor ! Viva la pa-pa-pappa Col po-po-po-po-po-po-pomodoro Ah viva la pa-pa-pappa Che è un capo-po-po-po-polavoro Viva la pa-pappa pa-ppa Col po-po-pomodor Viva la pa-pappa pa-ppa Col po-po-pomodor !

Un menjar de la Toscana, d’una senzillesa extrema que va servir per donar-nos la benvinguda a l’arribada a casa del Roberto, el novembre passat. Papa e pomodoro, el seu nom ho diu, sopes de pa i tomàquet. Hem va venir al cap la darrera vegada que la Maria, la mamma, ens havia rebut. Aquella vegada amb una ribollita , unes sopes de pa i verdures. Sembla que allí ho tenen clar i que no han deixat perdre ni els menjars de sempre, els del camp, ni les maneres de fer. Lluny de semblar que t’ofereixen qualsevol cosa o un menjar pobre, es nota un cert orgull de mostrar els seus costums i d’oferir els seus menjars tradicionals. Em costa d’imaginar, en el nostre cas, oferir unes sopes de farigola als convidats. Potser és que hem deixat perdre els menjars senzills... La papa e pomodoro és un primer plat pobre tradicional de la gent del camp de Siena, un plat d’aprofitament. La tomaca i el pa sec dolç de la regió, són els principals ingredients. Aquests, afegits a un sofregit d’all i herbes ar...

Entre els bunyols de vent i els de carbassa . I ho dic AIXÍ perquè malgrat les receptes de bunyols de carbassa que són abundants, he fet servir les proporcions d els bunyols de vent * substituint l'aigua per una quantitat més o menys equivalent de carabassa cuita al forn i trinxada i una mica més de farina per espessir ja  m'ha semblat que hi faltava consistència. La nostra carbassa era extremadament madura, tova i ha fet molta aigua. Com en els de vent he barrejat en una olleta al foc la carbassa trinxada la resta d'ingredients, excepte la farina que es tira tota alhora un cop fora del foc fins a formar la bola. I després els tres ous un per un fins que es lliguen a la massa seguint el mateix ritual dels bunyols de vent. I aquí els tenim, per la quaresma, l'endemà de les Falles, tradicionals de València   on  són tant típics com a quí la crema per Sant Josep.              ...

Com diu la Mariona Quadrada, a la darrera revista Cuines (març de 2012), al meu poble, a l'Alt Camp, d'aquesta salsa de fruits secs, alls i tomàquet que acompanya els calçots se'n diu, la salsa dels calçots . Tot i que, quan la barregem amb escarola en diem escarola o xicoira amb romesco, com a tot el Camp de Tarragona i al Priorat. I, en dèiem faves o cargols sucats, quan aquests es sucaven en aquesta salsa. Aquesta és la que faig, ara, cada vegada que fem calçots que és sovint:

El cap de setmana passat vam obrir la carbassa. La nostra gran carbassa i única que va créixer durant tot l’estiu passat al pati de Vilabella. Hem tingut carbasseres que van sortir de les llavors ja germinades dins d’una altra gran carbassa que ens havien regalat l’hivern passat. Seguint amb els bunyols, el Jaume Fàbrega en proposa uns de carbassa típics del País Valencià i de les Balears. Els haurem de replicar.

Sembla evident que es diuen de vent per la seva esponjositat, foradats tal com són i plens d’aire. Però a mi em passa pel cap que un cop a taula volen, com si se’ls endugués el vent, tanmateix com si fossin ells mateixos, els bunyols el vent, de vent... És una recepta clàssica que fa temps que tinc apuntada en un tros de paper. I dic clàssica perquè a falta del paperet, quan no el tinc a ma, la trobo amb facilitat. Tant Corpus del patrimoni culinari català com a aquest altre corpus que és el llibre de Les postres i els pastissos de l'àvia de Jaume Fàbrega, no hi podien faltar. La recepta hi apareix, amb petites variacions en les proporcions, que malgrat l'exatitut recomanada en qüestió de postres, són ben tolerades en aquest cas, el dels bunyols de vent. La copiaré literal tal com la tinc apuntada: Posar en una cassola l’aigua (1/4 de litre), la sal (1/2 cullereta), el sucre (1/2 cullereta) i la mantega a trossets (75 gr.). Quan bulli treure la cassola del fo...