Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2010

Panellets (homenatge a la Padrina)

Imatge
ELS PANELLETS DE LA “PADRINA” Aquest diumenge passat, 31 d’octubre (2009), hem fet panellets. Bastant improvisats, donat que no teníem cap recepta concreta. No vam tenir temps de buscar-la a la web ni de fer-la explicar a algú altre. Només sabíem alguna mesura, aquella de tant de sucre per tant d’ametlla (quilo per quilo) i molts records d’haver-los vist fer a casa a la mare i la tieta, la seva germana. També ha estat molt important l’ajuda del Romà i el Magí que el dia anterior n’havien fet amb els avis. Ens han sortit de meravella i és per això que en vull prendre nota en aquest blog per què no ens en oblidem així com també per fer-ne un petit homenatge. Nosaltres però, com que aquest any no hem collit les ametlles, ens hem saltat un pas, tant important com feixuc, que ens hauria pogut fer desdir de tant divertida i productiva empresa, el de preparar l’ametlla. No hem, ni esclofollat, ni trencat, ni escaldat i pelat, ni assecat, ni trinxat les ametlles. Hem fet servir:

El Lampredotto

Imatge
Avui llegint al blog de Jaume Fàbrega el post "Capipota, sang i fetge, pota i tripa, "Callos" m'ha vingut al cap el Lampredotto i les ganes d'escriure un comentari que transcric aquí literalment i aprofito per penjar-hi una foto i una referència : A Florència als voltants dels mercats, en "quioscs" o paradetes s'hi troba "Lampredotto" que no és res més que tripa escaldada o bullida que juntament amb una mica d'oli picant o salsa verda per sobre, és servida dins d'un panet. Més concretament es tracta d'una de les parts de l'estómac dels bous. Ens ho va mostrar el nostre amic Roberto que és de Florència i juntament amb ell en menjarem pel carrer com un d'entrepà. Un menjar de pobre, dels marxants i de la gent del carrer molt típic de la Toscana, de la cuina florentina. No pas dels turistes que no ens en hauríem ni adonat i en tot cas no hauríem gosat a tastar-ho si no hagués estat per la companyia d'un nadiu de