El Lampredotto

Avui llegint al blog de Jaume Fàbrega el post "Capipota, sang i fetge, pota i tripa, "Callos" m'ha vingut al cap el Lampredotto i les ganes d'escriure un comentari que transcric aquí literalment i aprofito per penjar-hi una foto i una referència:


A Florència als voltants dels mercats, en "quioscs" o paradetes s'hi troba "Lampredotto" que no és res més que tripa escaldada o bullida que juntament amb una mica d'oli picant o salsa verda per sobre, és servida dins d'un panet. Més concretament es tracta d'una de les parts de l'estómac dels bous. Ens ho va mostrar el nostre amic Roberto que és de Florència i juntament amb ell en menjarem pel carrer com un d'entrepà. Un menjar de pobre, dels marxants i de la gent del carrer molt típic de la Toscana, de la cuina florentina. No pas dels turistes que no ens en hauríem ni adonat i en tot cas no hauríem gosat a tastar-ho si no hagués estat per la companyia d'un nadiu del territori.

Dos anys després acabo d'enviar el post a la "Recepta Viatgera" del Taller de Cuina

Comentaris

el taller de cuina ha dit…
Moltes gràcies Mercè per participar. Florència ens encanta però tenim pendent anar-hi junts. El lampredoto no el coneixíem pas!
petonets

Entrades populars d'aquest blog

Vi i homenatge a Benet XVI

Els bunyols de vent

Panellets (homenatge a la Padrina)