Cuina catalana

Fa uns quants dies el Josep, el fuster del carrer de casa, i l'Oriol debatien sobre el què és i el què no és cuina catalana. Mentre que el primer la definia anomenant un seguit de plats com si d'un menú de restaurant es tractés, el segon li desmuntava el raonament argumentant precisament que allò no era res més que una llista de plats més o menys típcs o tradicionals d'un lloc. Per mí tots dos teníen la seva raó tot i que el Josep es notava contrariat. Com gosava dir-li l'Oriol que aquells menjars no eren cuina catalana. L'Oriol per la seva banda volia saber quina cosa definia realment la cuina catalana, quins eren els trets comuns, les característiques, que la feien única i específica. Ja fossin maneres de cuinar o ingredients particulars que la distingissin de la cuina de les regions veïnes de l'entorn de la mediterrània. Buscant alguna dada al respecte vaig topar amb un escrit d'en Nestor Luján presentant el llibre de Manuel Vázquez Montalban l'Art del Menjar a Catalunya . Qui sap si aquí comença alguna cosa més que una curiositat, potser una recerca de pistes, com si del Carvalho es tractés, que ens duran a alguna conclusió?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Vi i homenatge a Benet XVI

Els bunyols de vent

Panellets (homenatge a la Padrina)