Unes mandonguilles de peix


Si han sortit bones serà millor prendre’n nota o se m’oblidaran. L’expectativa, la meva, no era tant bona.
El lluç era fresc, almenys abans de passar pel congelador de casa, n’hi havia per un sopar per tots quatre. Enfarinat i passat per la paella. Quan ha estat cuit, li he tret les espines i l’he esmicolat. Hi he barrejat tres “bastonets de cranc” que quedaven per la nevera, dos ous sencers, una patata cuita i xafada i un bon raig de llet. Ho he passat per la paella amb una mica de farina perquè s’anés espessint. De farina i de llet, hi he anat afegint la que m’ha semblat perquè anés agafant el volum i la consistència d’una beixamel. Passades gairebé 24 hores de nevera, amb el petit ajudant de casa hem fet boles enfarinades que hem fregit. Un cop llestes totes, les hem posat a fer xup-xup juntament amb una salsa de tomàquet i ceba molt confitades que teníem a punt per quan tornéssim a fer mandonguilles. El que no ens pensàvem quan la vam reservar és que serien de peix i prou bones.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Vi i homenatge a Benet XVI

Els bunyols de vent

Panellets (homenatge a la Padrina)