Galets i rostit d'ànec en un recollit dinar de Sant Esteve
Recollit dinar perquè hem estat sols, els de sempre, nosaltres quatre i el Padrí.
- REFLEXIONS. De fa uns quants anys he recuperat el "dinar de Nadal". El dinar a casa de l'Anton i la Montserrat ho és. Tot i que, no puc dir ben bé que l'he recuperat, perquè a casa meva no recordo una àpat típic del dia de Nadal d'aquests d'Escudella i Carn d'Olla. Menjàvem a la masia uns entremesos i peix o canelons i vedella un o altre dels dies de Nadal. Per a mi el millor plat de les festes eren els canelons deu ser per això que sempre he dit que el meu plat preferit són els canelons. Ara tinc dubtes...
Avui tampoc he seguit la tradició de "fer canelons a base de refregir la carn d'olla sobrant del dia abans" com acaba de dir en Xavier Salvà, el locutor del programa Fora de Catàleg de Catalunya Ràdio, en la programació especial del vespre de Sant Esteve.
Després de portar la carta al Patge Reial que ha vingut al Casal de Vilabella hem picat unes quantes olives i uns tallets del pernil que va cagar el Tió de cals avis.
- ELS GALETS. La sopa de peix i els galets al "dente" perquè no es trenquin ni caigui el farcit.
El farcit ha sigut de trossets de musclo i gambes pelades barrejades amb una mica del puré que ha acompanyat el segon plat. Amb la por de que el farcit es desfés a l'escalfar-ho, he posat els galets al plat i el caldo ben calent per sobre.
- EL ROSTIT. Aquí pocs descobriments. Per anar més de pressa ahir vaig coure el tall rodó d'ànec al forn en comptes de la cassola. Acompanyat amb dues cebes, dues tomaques, mig pebrot verd i algunes herbes. Quan va ser torrat amb el forn fort, hi vaig posar el suc d'una mandarina (a falta de taronja), un bon raig de vi ranci, del Masroig, i una mica de caldo de ceps i a coure amb el foc abaixat una hora i mitja més. Totes les verdures passades pel xino, unes cebetes fregides i el puré espès de patata condimentat amb sal , pebre, nou moscada, formatge parmesà, llet i mostassa de granet i gratinat al forn han estat l'acompanyament d'aquest plat que ha agradat força, diuen que tant pel gust com per la presentació.
No hi haurà foto, ja està menjat.
Els canelons per Reis.
- REFLEXIONS. De fa uns quants anys he recuperat el "dinar de Nadal". El dinar a casa de l'Anton i la Montserrat ho és. Tot i que, no puc dir ben bé que l'he recuperat, perquè a casa meva no recordo una àpat típic del dia de Nadal d'aquests d'Escudella i Carn d'Olla. Menjàvem a la masia uns entremesos i peix o canelons i vedella un o altre dels dies de Nadal. Per a mi el millor plat de les festes eren els canelons deu ser per això que sempre he dit que el meu plat preferit són els canelons. Ara tinc dubtes...
Avui tampoc he seguit la tradició de "fer canelons a base de refregir la carn d'olla sobrant del dia abans" com acaba de dir en Xavier Salvà, el locutor del programa Fora de Catàleg de Catalunya Ràdio, en la programació especial del vespre de Sant Esteve.
Després de portar la carta al Patge Reial que ha vingut al Casal de Vilabella hem picat unes quantes olives i uns tallets del pernil que va cagar el Tió de cals avis.
- ELS GALETS. La sopa de peix i els galets al "dente" perquè no es trenquin ni caigui el farcit.
El farcit ha sigut de trossets de musclo i gambes pelades barrejades amb una mica del puré que ha acompanyat el segon plat. Amb la por de que el farcit es desfés a l'escalfar-ho, he posat els galets al plat i el caldo ben calent per sobre.
- EL ROSTIT. Aquí pocs descobriments. Per anar més de pressa ahir vaig coure el tall rodó d'ànec al forn en comptes de la cassola. Acompanyat amb dues cebes, dues tomaques, mig pebrot verd i algunes herbes. Quan va ser torrat amb el forn fort, hi vaig posar el suc d'una mandarina (a falta de taronja), un bon raig de vi ranci, del Masroig, i una mica de caldo de ceps i a coure amb el foc abaixat una hora i mitja més. Totes les verdures passades pel xino, unes cebetes fregides i el puré espès de patata condimentat amb sal , pebre, nou moscada, formatge parmesà, llet i mostassa de granet i gratinat al forn han estat l'acompanyament d'aquest plat que ha agradat força, diuen que tant pel gust com per la presentació.
No hi haurà foto, ja està menjat.
Els canelons per Reis.
Comentaris