Els canelons que farem per Reis.

Ja ha passat un any des que estàvem tant atrafegats. Els ajudants, van fer molta feina, la de trinxar tot el tall rostit. Vàrem recuperar la "màquina de trinxar el tall dels canelons", així l'anomenàvem a casa. Ara el Magí diu que és la de fer "cagarrets" per tal com surt la carn. Potser és més feixuc que fer servir una picadora i ja no parlem del que deu fer una termo-mix (això no ho sabem), però el resultat m'agrada més, una miqueta granulat. Després ja es farà més melós barrejat amb un bon sofregit de ceba, llet i farina per espessir (o el que és el mateix, barrejant-hi una part de la beixamel).
Dimarts o dimecres repetirem l'operació.

El dia abans haurem cuit, al forn les carns, totes alhora amb els ingredients dels rostits, ceba, tomàquet, algun all i herbes. Magre de la vinça o del coll que és més tendre, cansalada virada, vedella i pollastre. De mica en mica hem anat traient el fetge fins a no posar-ni gens. Del pollastre, tal com vam fer, farem servir sobretot cuixes perquè el farcit sigui menys eixut. Al menys mig quilo de cadascuna, però, potser doblarem les quantitats per guardar forces canalons al congelador per quan torni a ser festa grossa.
El tall passat per la màquina juntament amb força ceba sofregida, l'acabarem de lligar amb llet i farina, la quantitat que necessiti. Això és, anant-ho tastant fins que quedi prou fi i agradable al paladar, aprofitant també aquest moment per posar-hi la quantitat de sal i condiments que ens hi agradin. Un cop el farcit llest, s'ha de deixar refredar, i un cop fred el deixem a la nevera unes quantes hores o fins l'endemà.
Per actualitzar una mica el plat fem els canelons amb plaques de lasanya, sembla que fan més goig al plat. Posat el tall dins i caragolades les plaques ja només falta posar-los a la safata del forn amb molta beixamel i formatge ratllat. Una mica gratinats però no massa o el formatge torrat acaba siguen amarg.
Caneló. Rotlle de pasta de farina farcit, cobert de salsa i gratinat.
Diccionari de la llengua catalana.

Això és el que farem i la foto la posarem passat el dia de Reis. Aquests darrers canalons que vam fer també estan menjats i no en tenim proves documentals, només uns quants testimonis.







Tal com estava previst, fets i menjats els dia de Reis.







Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els bunyols de vent

Crema de moresc

La nostra carbassa i els bunyols (II)