Confitura de llimona - aviat

No tant aviat, ja està quasi tota menjada i encara està per escriure la recepta. Ja estem a punt de tornar-ne a fer però caldrà trobar els apunts, per recordar com va ser que va sortir tant bona.
25 de desembre de 2011 - he tornat a fer la confitura.
Les proporcions de la recepta, com en la majoria de casos, són de tant de fruita com de sucre.
La vigília de Nadal m'ha semblat un bon dia per tallar "en juliana" dos quilos de llimones i les he deixat 24 hores en remull. L'endemà, un cop escorregudes, les he posat a bullir en una olla amb aigua més de mitja hora i en acabar i tornades a escórrer hi he afegit el sucre. Com que m'ha semblat que han minvat hi he posat menys sucre (a ull diria que un quilo i tres quarts).
No tinc gaire clars els temps de cocció, crec que ho he tingut al foc i anant remenant uns 3/4 d'hora, entre posar un tall rodó al forn i fer postals de Nadal amb el Romà i el Magí.
Hi ha hagut temps de tot sobretot, perquè ni la nit ni el dia de Nadal, no s'havia de preparar cap menjar. El primer pot obert el dia de Sant Esteve boníssim.
Queda a trossets,ámb la consistència més de confitura que de melmelada i així la seguiré fent, sense trinxar, per menjar com a postre. Lliga molt amb formatge fresc de cabra.
BONES FESTES

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Crema de moresc

Els bunyols de vent

La nostra carbassa i els bunyols (II)