La papa al pomodoro

Un menjar de la Toscana, d’una senzillesa extrema que va servir per donar-nos la benvinguda a l’arribada a casa del Roberto, el novembre passat. Papa e pomodoro, el seu nom ho diu, sopes de pa i tomàquet. Hem va venir al cap la darrera vegada que la Maria, la mamma, ens havia rebut. Aquella vegada amb una ribollita, unes sopes de pa i verdures. Sembla que allí ho tenen clar i que no han deixat perdre ni els menjars de sempre, els del camp, ni les maneres de fer. Lluny de semblar que t’ofereixen qualsevol cosa o un menjar pobre, es nota un cert orgull de mostrar els seus costums i d’oferir els seus menjars tradicionals. Em costa d’imaginar, en el nostre cas, oferir unes sopes de farigola als convidats. Potser és que hem deixat perdre els menjars senzills...


La papa e pomodoro és un primer plat pobre tradicional de la gent del camp de Siena, un plat d’aprofitament. La tomaca i el pa sec dolç de la regió, són els principals ingredients. Aquests, afegits a un sofregit d’all i herbes aromàtiques, sobretot alfàbrega, regats amb brou vegetal i deixats reposar, formen unes sopes més o menys espesses que escalfen a l’hivern i refresquen a l’estiu. Tard a la nit les vam trobar excel·lents, ara les podem recordar, provar i fins hi tot cantar: "Viva la pappa col pomodoro".

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Els bunyols de vent

Imatge
Sembla evident que es diuen de vent per la seva esponjositat, foradats tal com són i plens d’aire. Però a mi em passa pel cap que un cop a taula volen, com si se’ls endugués el vent, tanmateix com si fossin ells mateixos, els bunyols el vent, de vent... És una recepta clàssica que fa temps que tinc apuntada en un tros de paper. I dic clàssica perquè a falta del paperet, quan no el tinc a ma, la trobo amb facilitat. Tant Corpus del patrimoni culinari català com a aquest altre corpus que és el llibre de Les postres i els pastissos de l'àvia de Jaume Fàbrega, no hi podien faltar. La recepta hi apareix, amb petites variacions en les proporcions, que malgrat l'exatitut recomanada en qüestió de postres, són ben tolerades en aquest cas, el dels bunyols de vent. La copiaré literal tal com la tinc apuntada: Posar en una cassola l’aigua (1/4 de litre), la sal (1/2 cullereta), el sucre (1/2 cullereta) i la mantega a trossets (75 gr.). Quan bulli treure la cassola del fo
Més informació

La nostra carbassa i els bunyols (II)

Imatge
Entre els bunyols de vent i els de carbassa . I ho dic AIXÍ perquè malgrat les receptes de bunyols de carbassa que són abundants, he fet servir les proporcions d els bunyols de vent * substituint l'aigua per una quantitat més o menys equivalent de carabassa cuita al forn i trinxada i una mica més de farina per espessir ja  m'ha semblat que hi faltava consistència. La nostra carbassa era extremadament madura, tova i ha fet molta aigua. Com en els de vent he barrejat en una olleta al foc la carbassa trinxada la resta d'ingredients, excepte la farina que es tira tota alhora un cop fora del foc fins a formar la bola. I després els tres ous un per un fins que es lliguen a la massa seguint el mateix ritual dels bunyols de vent. I aquí els tenim, per la quaresma, l'endemà de les Falles, tradicionals de València   on  són tant típics com a quí la crema per Sant Josep.                          *la carbassa substituint l’aigua (1/4 de litre), la sal (1/2 cullereta), e
Més informació

Crema de moresc

Imatge
Una prova després del descobriment d'una finíssima sopa o crema de blat de moro al Restaurant Coure de Barcelona. El resultat és que va sortir boníssima i innovadora. Sofregit de ceba, moresc de llauna, del de posar a les amanides, aigua o llet i crema de llet. Després de trinxar en una batedora el moresc, la ceba confitada i llet per aclarir, s'ha de passar pel colador xinès. Hi vaig anar afegint llet i esprement per treure el màxim de suc i de gust del moresc. Un cop colat hi vaig afegir un potet de crema de llet remenat i ho vam servir servit en gotets amb una fulleta de menta.    La crema del Coure tenia una boleta de gelat amb gust d’herbes i menta. Penjarem Foto!!! Coca de recapte, tomaques amanides, salmó fumat i el remenat de patata, verdures i botifarra negra d'arròs del Roman, van completar un sopar improvisat que va resultar de Festa Major!!!, la de Vilabella. I per beure, Camí de la Font
Més informació