La papa al pomodoro

Un menjar de la Toscana, d’una senzillesa extrema que va servir per donar-nos la benvinguda a l’arribada a casa del Roberto, el novembre passat. Papa e pomodoro, el seu nom ho diu, sopes de pa i tomàquet. Hem va venir al cap la darrera vegada que la Maria, la mamma, ens havia rebut. Aquella vegada amb una ribollita, unes sopes de pa i verdures. Sembla que allí ho tenen clar i que no han deixat perdre ni els menjars de sempre, els del camp, ni les maneres de fer. Lluny de semblar que t’ofereixen qualsevol cosa o un menjar pobre, es nota un cert orgull de mostrar els seus costums i d’oferir els seus menjars tradicionals. Em costa d’imaginar, en el nostre cas, oferir unes sopes de farigola als convidats. Potser és que hem deixat perdre els menjars senzills...


La papa e pomodoro és un primer plat pobre tradicional de la gent del camp de Siena, un plat d’aprofitament. La tomaca i el pa sec dolç de la regió, són els principals ingredients. Aquests, afegits a un sofregit d’all i herbes aromàtiques, sobretot alfàbrega, regats amb brou vegetal i deixats reposar, formen unes sopes més o menys espesses que escalfen a l’hivern i refresquen a l’estiu. Tard a la nit les vam trobar excel·lents, ara les podem recordar, provar i fins hi tot cantar: "Viva la pappa col pomodoro".

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Vi i homenatge a Benet XVI

Els bunyols de vent

Panellets (homenatge a la Padrina)